ALBUM DE FOTOS :http://picasaweb.google.es/romerojose0/250KMATACAMACROSSING?feat=directlink
VIDEO DE LA ARRIBADA :http://www.youtube.com/watch?v=kZynD7cZpmM
L'Atacama Crossing és una prova de 250 quilometres, per etapes en autosuficiència alimentària , és a dir que cadascú ha de portar l’alimentació, roba , sac de dormir i elements de supervivència, en una motxilla que al final arriba a pesar entre els 6,5 quilos i els 12 quilos , per als 6 dies que dura la prova, al desert d'Atacama, situada al nord de Xile i propera a Bolívia .El primer problema que un es troba en arribar allí , és l'altitud ja que la primera ciutat més propera és San Pedro de Atacama que està a una alçària de 2456 metres , i cal habituar-se a l’alçària .El primer dia de cursa , el campament es troba situat a la Vall del Arco Iris , situat a 3400 metres, amb el qual augmenta el fred i la falta d’oxigen .El primer dia de cursa se surt primerenc ( a les 7.15 ) pujant per un coll d'uns 450 metres més alt , després s'inicia una baixada per un fantàstic vall fins a entrar a la Vall de la Paciència fins al final d'etapa , amb els primers 40 quilometres a les cames . La segona etapa és tot un puja i baixa, fins i tot que ens introduïm en un Canó de 80 metres d'alçària, on hem de recórrer el Rio Grande a peu i pel mig, fins a la sortida a la vall de la Mort, on toca baixar una espectacular duna de sorra que amb els peus molls no és el millor per a les primeres butllofes .Final de la segona etapa a la llacuna de Tebenquiche, uns altres 42 quilometres més . La tercera etapa era per a mi una lluita contra el cap i el desig més absolut d'abandonar, ja que el terreny era realment “fotut” . El terreny era una barreja de fang, canyes altes i baixes , i sobretot que no faltés la sal per donar-li sabor .Els 48 graus de temperatura i l'alçària ( 3000 metres ) no t’ajudaven a res , de manera que l'etapa es converteix en una lluita contra nosaltres mateixos ,uns altres 42 quilometres més .
.La quarta etapa és més variada , ens trobem amb un canó al mig del desert , completament inesperat i un recorregut pel riu ens refresca una mica abans d'entrar en l'esperat Salar, 15 quilometres de sal , sal i més sal , i res més , i no precisament fàcil de córrer ja que estava formada per unes crostes que es trencaven amb facilitat i sense avisar, on t’enfonses fins als genolls . La cinquena etapa és la més variada de la prova, a prop de 80 quilometres non-stop que es fan eterns, una altra vegada corrent pel Salar, Quebrada Honda i la Vall de la LLuna, admirant la gran bellesa del paisatge d'aquesta etapa , arribant a la meta ja de nit , en la que vaig poder admirar també el gran espectacle de les nits més clares del món, on pots veure totes les estrelles . El dia següent és de descans i recuperació . La sisena etapa i última és apoteòsica, una veritable festa en la qual tots , des del primer fins a l’últim , tenen la mateixa sensació, la immensa alegria d'haver estat capaços de completar la prova esportiva més dura del món.
Aqui podreu veure els fantastics misatjes de suport , enviats per grans amics :
http://www.4deserts.com/blogs/comptetior_blog_new.php?pid=NDIx&blog=12
VIDEO DE LA ARRIBADA :http://www.youtube.com/watch?v=kZynD7cZpmM
L'Atacama Crossing és una prova de 250 quilometres, per etapes en autosuficiència alimentària , és a dir que cadascú ha de portar l’alimentació, roba , sac de dormir i elements de supervivència, en una motxilla que al final arriba a pesar entre els 6,5 quilos i els 12 quilos , per als 6 dies que dura la prova, al desert d'Atacama, situada al nord de Xile i propera a Bolívia .El primer problema que un es troba en arribar allí , és l'altitud ja que la primera ciutat més propera és San Pedro de Atacama que està a una alçària de 2456 metres , i cal habituar-se a l’alçària .El primer dia de cursa , el campament es troba situat a la Vall del Arco Iris , situat a 3400 metres, amb el qual augmenta el fred i la falta d’oxigen .El primer dia de cursa se surt primerenc ( a les 7.15 ) pujant per un coll d'uns 450 metres més alt , després s'inicia una baixada per un fantàstic vall fins a entrar a la Vall de la Paciència fins al final d'etapa , amb els primers 40 quilometres a les cames . La segona etapa és tot un puja i baixa, fins i tot que ens introduïm en un Canó de 80 metres d'alçària, on hem de recórrer el Rio Grande a peu i pel mig, fins a la sortida a la vall de la Mort, on toca baixar una espectacular duna de sorra que amb els peus molls no és el millor per a les primeres butllofes .Final de la segona etapa a la llacuna de Tebenquiche, uns altres 42 quilometres més . La tercera etapa era per a mi una lluita contra el cap i el desig més absolut d'abandonar, ja que el terreny era realment “fotut” . El terreny era una barreja de fang, canyes altes i baixes , i sobretot que no faltés la sal per donar-li sabor .Els 48 graus de temperatura i l'alçària ( 3000 metres ) no t’ajudaven a res , de manera que l'etapa es converteix en una lluita contra nosaltres mateixos ,uns altres 42 quilometres més .
.La quarta etapa és més variada , ens trobem amb un canó al mig del desert , completament inesperat i un recorregut pel riu ens refresca una mica abans d'entrar en l'esperat Salar, 15 quilometres de sal , sal i més sal , i res més , i no precisament fàcil de córrer ja que estava formada per unes crostes que es trencaven amb facilitat i sense avisar, on t’enfonses fins als genolls . La cinquena etapa és la més variada de la prova, a prop de 80 quilometres non-stop que es fan eterns, una altra vegada corrent pel Salar, Quebrada Honda i la Vall de la LLuna, admirant la gran bellesa del paisatge d'aquesta etapa , arribant a la meta ja de nit , en la que vaig poder admirar també el gran espectacle de les nits més clares del món, on pots veure totes les estrelles . El dia següent és de descans i recuperació . La sisena etapa i última és apoteòsica, una veritable festa en la qual tots , des del primer fins a l’últim , tenen la mateixa sensació, la immensa alegria d'haver estat capaços de completar la prova esportiva més dura del món.
Aqui podreu veure els fantastics misatjes de suport , enviats per grans amics :
http://www.4deserts.com/blogs/comptetior_blog_new.php?pid=NDIx&blog=12
No hay comentarios:
Publicar un comentario